El temps d'havanera es defineix pel model rítmic corxera amb punt-semicorxera-dues corxeres empeltat damunt les antigues contradanses.
L'invent de l'havanera, carregat de derivacions en diferents terrenys musicals americans i europeus, va ser una nova fórmula rítmica i melòdica, un nou patró o cèl·lula musical que va acabar influint en d'altres gèneres, com el danzón caribeny o el tango argentí. El periodista i estudiós Xavier Febrés defineix l'havanera com "una cançó de tempo moderat i lent, melodia plana i melangiosa, compàs cadenciós, balanceig lànguid, lirisme romàntic i moviment ondulant". La investigadora Teresa Pérez Daniel afirma que "el ritmo de habanera o tango es un género musical cuya simbiosis se debe a los distintos procesos de sedimentación musicales, con préstamos entre lo popular y lo culto, por movimientos e intercambios circulares de ida y retorno que desembocan en la cristalización de géneros."
La denominació havanera es va popularitzar abans a Espanya, França i Mèxic que a Cuba on durant llargues dècades se les va seguir anomenant dansa, americana, tango americà, dansa havanera o contradansa.