Primeres notícies d'havaneres

Posar avui una data a les primeres havaneres és, sens dubte, una tasca molt complicada perquè la musicologia, a diferència d'altres disciplines científiques, no és una ciència exacta. A través de la premsa escrita, podem esbrinar la data en què la peça va ser publicada, però no l’any en què va ser creada. Fins avui, la primera peça que, segons els musicòlegs, podríem considerar havanera és El abufar, apareguda a l'Havana en premsa l'any 1829. A Mèxic, on l'havanera va introduir-se a mitjan segle XIX per l'Estat de Veracruz i la península del Yucatán, apareix, sogons Otto Mayer, La pimienta, contradansa d'inspiració cubana que va aparèixer en el Noticioso de Ambos Mundos l'any 1836. El Diccionari Oxford de la Música dóna la data de 1840 a la composició El arreglito, la peça en temps d'havanera del basc Sebastián Iriadier, publicada a París amb l’anotació chanson havanaise, cèlebre per ser plagiada per Georges Bizet per a l'havanera del segon acte de l¡òpera Carmen. Dos anys més tard, el 1842, la musicòloga Zolia Lapique ha datat la peça El amor en el baile al diari de La Prensa el 13 de novembre d'aquell any. A Espanya, segons l'etnògraf Joaquín Díaz, La canción del corregidor i la molinera, editada en plec de canya i cordill al voltant de 1817, va cantar-se probablement com a havanera.

L'havanera més internacional, segurament la més famosa de totes, La Paloma, de Sebastian Iradier, va ser estrenada l'any 1855 a l'Havana, per la tiple Marietta Alboni sota la direcció de l'autor. L’obra va ser editada a Madrid i va ser impresa amb el subtítol: Canción americana a dos voces con un poquito de trigueña y caramelo i no com a havanera, com va succeir en l'edició francesa (chanson havanaise). Iradier, autor d'havaneres d'èxit a Cuba (El chin chin chin, Las amonestaciones...), va dedicar La Paloma al seu amic i deixeble Nicolás de Zubiría.

L'any 1892 es va produir el primer gran best-seller mundial de la música llatinoamericana com definia Alejo Carpentier l'havanera . L'obra, del compositor Eduardo Sánchez de Fuentes, va ser publicada l’any 1894 mitjançant un contracte amb el propietari de la farmàcia San José, Antonio González, gràcies al qual l’autor rebria uns 600 exemplars. La investigadora Teresa Pérez Daniel afirma que durant la guerra de Cuba de l'any 1895, es va arribar a considerar com un himne cubà, amb el nom de Cuba i que la música va ser corejada pels dos bàndols, tan pels soldats espanyols, com pels insurrectes cubans. L'havanera va gaudir d'un gran èxit a la península, si bé la lletra de la composició va canviar. A Cadis, la lletra de la melodia estava dedicada a la ciutat gaditana i a Catalunya, amb el nom de Tecla, a una mulata que segurament havia enamorat a algun català.

A Nova York, l'any 1875, va editar-se la primera peça que es coneix escrita en català. La peça amb ritme d'havanera, La flor de las criollas, del compositor Ranieri Vilanova, es va publicar a la revista La Llumanera, dirigida pel barceloní Artur Cuyàs, i propietat de catalans amb diversos negocis a l'illa.

Mapa d'ubicació

Contacteu-nos

Fundació Ernest Morató
Plaça de l'Església, 8, 1r (Can Rosés)
17200 Palafrugell

(+34) 972 61 15 14
funda@fundacioem.com
www.facebook.com/fundacioem
Google+