L'havanera a Catalunya

L'arribada de soldats, indianos i comerciants que arribaven de Cuba després de la guerra d'emancipació cubana, va afavorir que a principis del segle passat l'havanera gaudís d’una àmplia popularitat. El gran èxit de la sarsuela en el públic català i espanyol, a més de la interpretació que en feien cors i orfeons, van facilitar que les americanes, tal com eren conegudes a l'època, tinguessin un públic molt ampli. Però després d'aquest moment culminant, les havaneres van decaure molt als anys cinquanta i només van subsistir en reduïts ambients populars, especialment de la costa empordanesa. A les tavernes i a les barraques d'arran de mar, no van perviure com a gènere clarament identificat sinó barrejades dins el repertori de les cançons del moment: boleros, polques, sardanes, jotes...per intèrprets no professionals, però d'una musicalitat envejable. 

L'any 1948 Xavier Montsalvatge, Josep Maria Prim i Néstor Luján van publicar L'Álbum de Habaneras, el primer intent per salvaguardar un gènere en perill de desaparèixer. Anys més tard, el 1966, a Calella de Palafrugell va presentar-se el llibre Calella de Palafrugell i les havaneres de Joan Pericot, Frederic Sirés i Ernest Morató. Per a presentar el llibre, els organitzadors van celebrar una Cantada d'Havaneres a la taverna de Can Batlle. Era l'origen de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell, la primera edició de la qual tindria lloc l'any 1967. 

La Cantada d'Havaneres de Calella va actuar com un verdader revulsiu per a la formació dels primers grups, que es van constituïr amb la finalitat de participar-hi. El turisme i la desaparició del vell món dels pescadors havia fet desaparèixer l'havanera dels espais populars. L'havanera havia passat de la taverna a l'escenari.

Mapa d'ubicació

Contacteu-nos

Fundació Ernest Morató
Plaça de l'Església, 8, 1r (Can Rosés)
17200 Palafrugell

(+34) 972 61 15 14
funda@fundacioem.com
www.facebook.com/fundacioem
Google+